Davant la magnificència dels cardenals vestits de vermell al funeral del papa sc, vaig recordar alguns coneguts, amics de la política i els jocs de poder, confessant-me alguna vegada que haurien desitjat ser cardenals. No era un tema de fe religiosa. Era una fascinació pel misteri, el secretisme, les conspiracions i l’afany de control que tenen els alts estaments eclesiàstics.
Un univers que queda ben reflectit a la pel·lícula Conclave (2024), basada en la novel·la de Robert Harris del 2016. La pel·lícula em va semblar magnífica, encara que em va sobrar el final: una concessió a la moda i al morbo que poden suscitar l’Església i la transsexualitat. Al llibre, el Papa elegit és fill il·legítim d’un Papa anterior. Em sembla un final millor. Encara que, personalment, hauria votat per una altra manera de tancar la història. Que el papa hagués estat una dona que, tota la seva vida, s’hauria disfressat d’home per ocupar un lloc rellevant en la jerarquia eclesiàstica. Aquest és el punt clau, el desafiament a què s’enfronta l’Església: quin és el paper que hauria d’ocupar la dona en la seva estructura? sc, malgrat que li va donar més rellevància, no va aconseguir l’objectiu.
El repte de l’Església avui és respondre a quin és el paper que hi hauria d’ocupar la dona
L’Església catòlica és un exemple de l’oblit de les dones, però en trobaríem molts més. Quan Caterina Albert, amb el pseudònim de Víctor Català, va guanyar el 1898 els Jocs Florals d’Olot, va desencadenar una gran polseguera de crítiques. Al descobrir-se que l’autora era una dona, se la va criticar per haver escrit un monòleg d’una noia que assassina la seva filla. La duresa del tema no corresponia, segons el criteri de l’època, ni a una ploma ni a una sensibilitat femenines. A partir d’aquell moment, Caterina Albert es va diluir per sempre sota un fals nom masculí.
Lee tambiénEstem bojos
Un cas semblant va ar a Mallorca amb l’escriptora Aurore Dupin, desapareguda sota el pseudònim de George Sand. L’autora es vestia amb roba masculina, circumstància que va provocar nombrosos incidents i alguna agressió per part dels meus estimats mallorquins, durant l’hivern que va ar a l’illa. El dia que vegem dames solemnes i elegants amb roba de cardenals i no sigui per carnaval, sinó en un acte solemne a la plaça de Sant Pere, al Vaticà, potser sabrem que hem travessat un llarg desert.